Quantcast
Channel: Reciclatge: Fes-ho per la nostra Salut i la del Planeta - Bio Eco Actual
Viewing all articles
Browse latest Browse all 11

La pràctica del compostatge

$
0
0

El compostatge, com a pràctica agrícola i ambiental, emergeix com una disciplina crucial en l’era contemporània de la sostenibilitat i la gestió de residus. Aquesta tècnica, aparentment modesta en la seva execució, encarna un cúmul de virtuts i beneficis que es manifesten tant en la qualitat dels sòls agrícoles com en la preservació de l’ecosistema.

compostaje
123RFLimited©zontomaatje. Rsidus orgànics dels municipis es fermenten i composten a Alphen aan den Rijn

La transformació dels residus orgànics mitjançant el compostatge és una metamorfosi orquestrada per microorganismes i altres agents descomponedors. Arran del compostatge, la matèria orgànica fresca es transforma, convertint-se en un producte que enriqueix els sòls amb nutrients essencials, com el nitrogen, el fòsfor i el potassi. El compost resultant constitueix un adob natural que promou la vitalitat vegetal dels cultius agrícoles.

Més enllà dels avantatges agronòmics, el compostatge mitiga el desbordament dels abocadors, limitant l’acumulació de residus orgànics i, per tant, les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades. El compostatge també permet el reciclatge de nutrients i el retorn al sòl d’una part dels minerals extrets per les collites, així com la valorització de subproductes que poden ser contaminants si no es gestionen correctament. Un altre estalvi de l’ús de compost és la reducció en la producció i el transport de fertilitzants químics, així com de la contaminació que aquests impliquen.

Instal·lacions de compostatge a gran escala són clau en entorns urbans densos per processar i gestionar grans volums de residus orgànics

La tècnica del compostatge té les seves arrels en pràctiques agrícoles antigues que ja reconeixien els beneficis de tornar a integrar materials orgànics al sòl. El compostatge es basa en els processos naturals de descomposició i reciclatge que ocorren a la natura, on la matèria orgànica que cau al sòl es descompon per l’acció d’una gran varietat de microorganismes. De fet, podem considerar el compostatge com una simulació controlada d’aquests processos naturals amb l’objectiu d’obtenir, de forma més ràpida i eficient, un producte amb millors aptituds agronòmiques.

Abans de l’ús generalitzat de fertilitzants químics, les comunitats agrícoles depenien del reciclatge dels seus propis residus orgànics per mantenir la fertilitat dels sòls. Restes de cultius, dejeccions i altres materials orgànics eren incorporats als camps per enriquir el sòl i millorar la producció agrícola. No obstant, amb el desenvolupament de l’agricultura industrial i l’ús generalitzat de productes químics, aquesta pràctica va perdre popularitat i els residus orgànics agrícoles, ramaders i urbans van quedar relegats a la categoria de material de rebuig.

El cultiu industrial, a base de fertilitzants químics, ha comportat grans pèrdues de matèria orgànica en els sòls, amb el conseqüent risc de desertificació i pèrdua de sòls agrícoles. Va ser amb el desenvolupament del moviment ambientalista, a mitjans del segle XX, i la creixent preocupació per la gestió de residus, que el compostatge va tornar a agafar força.

compostaje
123RF Limited©fujisl

Actualment, el compostatge no només és una pràctica comuna a nivell domèstic, sinó que també ha estat adoptada a gran escala en àrees agrícoles i en la gestió municipal de residus. Instal·lacions de compostatge a gran escala són clau en entorns urbans densos per processar i gestionar grans volums de residus orgànics. A nivell industrial, algunes empreses especialitzades en la gestió de residus implementen el compostatge com a part integral de les seves solucions per reduir la quantitat de residus que acaben en abocadors.

Pel que fa a l’àmbit agrícola, el compostatge és una pràctica comuna entre alguns agricultors que fan servir el compost per enriquir els seus sòls, millorar-ne la fertilitat i, alhora, reduir la dependència de fertilitzants químics. El compostatge també permet superar certs problemes que podrien derivar-se de l’ús de certs materials orgànics sense descompondre, que poden contenir substàncies tòxiques per a les plantes, així com restes de plagues i malalties o llavors d’altres plantes, que mitjançat els processos que ocorren en el compostatge disminueixen o desapareixen, obtenint-se un material estabilitzat i apte per al seu ús agrícola.

Va ser amb el desenvolupament del moviment ambientalista, a mitjans del segle XX, i la creixent preocupació per la gestió de residus, que el compostatge va tornar a agafar força

El procés de compostatge es divideix en diverses fases, cadascuna de les quals es caracteritza per una temperatura i la presencia d’uns tipus de microorganismes específics. En la fase inicial del procés es produeix la descomposició de sucres, proteïnes i greixos, amb unes temperatures que poden arribar als 45ºC. A la següent fase segueix la transformació dels materials d’origen i les temperatures poden arribar als 70ºC, produint-se una reducció important del volum del material, així com la seva higienització. Després segueix una fase de refredament i, finalment, la fase de maduració del material, en la que apareix l’humus, que és una substància rica en nutrients i propietats beneficioses pels sòls agrícoles.

Durant tot el procés, cal que les condicions siguin les adequades a les necessitats vitals dels microorganismes responsables de les diferents fases. Aquestes condicions són, bàsicament, la relació entre presencia d’aigua i d’aire en el material, així com a la relació entre el contingut de carboni i nitrogen (C/N) del material. Segons sigui el cas, caldrà mullar o remenar (airejar) la pila, que haurà d’estar composta de diferents materials, uns rics en carboni (restes vegetals) i altres en nitrogen (fems).

El compostatge té un paper primordial en l’agricultura ecològica. L’ús de compost afecta la fertilitat del sòl i el rendiment dels cultius. Els resultats de l’ús de compost indiquen una millora significativa en la qualitat del sòl i un augment dels rendiments de les collites, destacant la seva importància en la pràctica agrícola sostenible. La fertilitat del sòl és el pilar fonamental de la salut i la productivitat dels cultius.

Autor: Isidre Martínez, Enginyer Agrònom

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Setembre 2024

La entrada La pràctica del compostatge se publicó primero en Bio Eco Actual.


Viewing all articles
Browse latest Browse all 11

Trending Articles